Si senyors, al meu germà li hem regalat una bateria i no una bateria de cuina sinó un "peazo" d'instrument de percusió. Que deu fer una sorollada de cal ample ja que només vam muntar el tambor més petit i ja deu ni do, doncs imagineu-vos-la tota sencera amb els platerets etc.
Convenientment tapada per a mantenir el misteri.
Peces de la bateria
Bufada d'espelmes dels 40 anys
Ens hauria agradat gaudir d'un concert, però la veritat es que el muntatge de les peces requeria d'unes eines i una paciencia de les que no es dispossava en aquell moment. Frissem per a veure-la muntada al seu garatge i poder provar-la per treure'ns l'estres.
Si voleu veure la foto dels que estavem a la festa d'entrega a Vallirana entreu al blog dels Puigpelat Barrado.
Primera comilona d'aquestes festes... Molt entranyable i copiosa com totes les que es porten a terme en aquestes dates.
Protagonistes:
- Les noves gorres del iaio Adrià (mon pare comença a tenir fred al cap), crec que ens les vam provar tots...
El propietari legítim de les gorres (el meu pare), el Llatzer, jo, la Cristina Martínez Iciar, el Jordi, la Iciar un altre cop, l'Adri i la Cristina Barrado
- Els regals de caga-tió
La Cristina Barrado, el Joan lluïnt un magnífic mocador cagat pel tió i l'Adri, el papa Adrià, el Joan amb una joguina i la Júlia obrint més resultats de l'espectacular cagarada d'aquest tronc tant especial.
- Els versets, nadales i cançons del Nicola Di Bari
La Julia (molt mèrit la seva cançó, amb lo llarga que era jo hauria sigut incapaç de recordar-la) i la Iciar flautista en acció.
Altres protagonistes de la jornada: el Pau, ma mare Anna Maria (l'excel·lent i atrafegada cuinera del sopar, pica-pica, sopa de galets, zarzuela, macedonia... ) i la meva cusina Maria Àngels
- I els més petits, sobretot el Joan, que de tant hermòs que està, mon pare diu que sembla un toixó.
Qui no ha tingut sopars, dinars o pica-picas aquests dies... Doncs be jo no he sigut una excepció i procedeixo a taladrar-vos amb les consequants fotos que va fer el company Dani en aquest sopar.
D'esquerra a dreta i dadalt a baix: Joan Peset (el meu jefe), Angel Martorell, Ruth, Isabel, Ruben, Raul Filter, Sergio Moran, Dani Falcon (propietari de la càmara amb la que es van fer les fotos), un servidor (CISCO gag dedicat al Salva), Encarna Montoro, Aran Sarroca, Vivian Fernandez, Mireia F. Nualart (el Fernandez no li agrada gaire), Nuria Magan, Elena Colomines, Ivan Menal (esteu obligats a visitar i possar comentaris al seu blog http://hyban77.blogspot.com/ ) i apoteosis al bar musical Aire un servidor i l'Ivan (Que corra el aire i ningu pensi malament, com diu l'Ivan si alguna cosa tenim clara tots dos a dia d'avui es que ens agraden les dones)
Se que falta gent del sopar pero es que ja trobo que hi ha masses fotos...
Al sopar vam trobar a faltar els companys de prevenció ... pero a alguns els vam retrobar ben entrada la nit per fer unes copes.
S'acosten les dates nadalenques i ja tenim el pessebre instal·lat a casa.
Per acabar el post un consell nadalenc, res de pare Noel... Les impossicions angloxasones vestides de vermell com la cocacola per a ells. Aquí caga-tios, Reis Mags o si voleu feu una tradició basca que sempre m'ha fet gràcia, l'Olentzero. Un carboner que viu tot l'any al bosc i es passa tot l'any fent carbó de llenya. Només abandona el bosc la nit del 24 de desembre per a repartir regals per totes les cases, les úniques cases de les que passa de llarg son les dels nens que s'han portat malament.
Avui estrenem la possibilitat d'annexar videos en aquest blog, es per això que ho farem amb un plat fort. L'Ivan, l'Oscar i jo cantant a l'antikaraoke del Sidecar ja fa alguns mesos, tot filmat per la guapíssima Vivian...
I al proper post no us perdeu el mític pessebre 2006 de cals Marín-Puigpelat. Espectacular !!! (Tanta espectació per res, ja us ho dic ara)
Els Marin Puigpelat hem canviat la mítica banyera de casa per un comódissim plat de dutxa. Las obres que van comportar la seva instal·lació van impedir que ens dutxessim la setmana del 20 al 26 de novembre. Així doncs des d'aquest blog, les més sinceres disculpes a tots aquells que vau haver de soportar les nostres olors corporals aquella setmana jejeje
Convenientment tapada per a mantenir el misteri.
Peces de la bateria
Bufada d'espelmes dels 40 anys
