- Capadocia(Ürgüp, Göreme, Uçhisar...)
- Konya
- Pamukkale (Hierapolis)
- Efeso
- Mileto
Capadocia
He repetit la Capadocia pero no m'importa doncs aquestes formacions rocoses que la geologia de la zona ha creat sempre ofereixen nous punts de vista.
A dins d'una casa actual excavada dins de la roca a Uçhisar, on ens van convidar a un te. Allà els prenen com els tallats a les oficines cada hora un.
Ma mare i jo en una de les ciutats subterrànies que servien de refugi als primers cristians que hi ha a la zona de la Capadocia. A llocs com aquest a ma mare li costava una miqueta accedir però es va esforçar molt per no perdres gaires coses.
Un amable senyor d'un país de l'orient mitja (no vaig entendre d'on deia que era exactament) va insistir en fer aquesta foto surrealista amb aquesta senyora alemanya amb la que vam coicidir en una església cristina primitiva d'Ürgup
Accés a l'església on podem veure al nostre guía l'Erdam en plena explicació. No us recorda una mica al Miliquito ?
Imatges per demostrar que ma mare va estar a la Capadocia
Vaig fer una excursió en globus, que no havia fet l'any passat. Una gran experiencia una marevella la pau i tranquilitat allà dalt i la perícia dels pilots per a seguir les corrents del vent a la matinada. N'hi ha tants de globus als matins a la Capadocia que aviat hauran de regular el trànsit.
Si Jordi Latorre vaig anar a un altra cooperativa d'estores (per cert alguns que feien el viatge tenien molta pasta ja que van caure 4 o 5 estores (us dic que porten molta feina i son més barates que aquí però les bones no baixen de 1000 €), a una altra de joies (on no vaig fer el panoli) i vaig tornar a veure un repàs als balls populars de tota Turquia on destacava una ballarina que fa una espectacular dansa del ventre amb un sable al cap.
Vaig intentar parlar el turc amb resultats dispars. Alguns els feia molta gràcia, suposo que la meva pronunciació era patètica, la meva màxima fita va ser compar un vi negre de regal per als meus germans en un super d'un poblet de la Capadocia (aquell home no parlava anglès). En altres bandes la reacció era diferent i em corregien la pronuncia amb mala cara. No deia massa cosa no us penseu:
Merhaba -- > Hola
Günaydin -- > Bon dia
Şarap kirmisi -- > Vi negre
Çay -- > Te
Evet -- > Si
Hayir -- > No
Ne kadar -- > Quant costa ?
iki --> Dos
Su -- > Aigua
Teşekkür ederim --> Gràcies
Hauria d'haver preguntat com es diu Bones festes.
Konya, derbiches i posadas
A 3 hores de la Capadocia cami cap a Pamukkale vam anar a una ciutat que en català sona a broma, Konya. Allà hi ha la tomba de Mevlana el creador dels derviches, una mena de secta de l'Islam que fa uns valls giratoris molt curiosos. Es tracta d'una cerimònia en que es fan una pila de giravolts sense marejarse, amb una ma enlaire per rebre l'amor d'Alà i amb l'altra cap aball per a repartir aquest amor al món.
Per no embrutar les estores en aquest mausoleu-museu ens van fer possar aquests plàstics en comptes de descalçar-nos
Vista del mausoleu des de fora amb la seva curiosa cúpula verda
Haviem vist una meditació dels derviches dies abans en un edifici restaurat que servia de posada a la Capadocia. Al llarg de part de la ruta de la seda que vam fer de la Capadocia fins a Konya en vam veure d'altres cada 20 -30 km, en estats de conservació diversos. Es van construir per protegir les caravanes que feien la ruta dels bandits per la nit i allà es va instaurar un primitiu sistema d'asegurança, les caravanes pagaven uns diners al sultan per estar-se a la posada i ell a canvi garantia que els retornaria qualsevol perdua que hi tinguessin dins.
Imatges d'una posada
Pamukkale (traduït castell de cotó) es una formació rocosa que s'ha anat emblanquinant degut al pas d'unes aigues termals riques en calç que emergeixen en la seva superficie.
Resulta que just a sobre hi havia tot un seguit d'hotels que oferien banys d'aquestes aigües amb reconegudes propietats curatives des de l'antiguitat, però al perdre cabal d'aigua per aquest us intensiu la muntanya va començar a perdre el color blanc característic. Avui en dia s'han tret aquests hotels, a zones properes hi ha hotels amb aigües termals que agafen l'aigua d'un altra banda i el que es fa es conduir les aigües per uns canals que conduïxen l'aigua a diferents terrasses de la muntanya per a uniformitzar el color blanc de la formació rocosa.
Just a sobre hi ha les restes de la ciutat romana de Hierapolis que ja aprofitava per als seus banys aquesta aigua que surt a 35 º.
D'aquesta ciutat destaca l'escenari del teatre que es el més ven conservat que he vist. A més a fora ja tenien mig montat com si es tractés d'un puzle gran part de les peces que el completan.
També hi havia aquest tros de carrer
Efeso -Salçuk
Efeso son unes runes molt ben conservades. La veritat es que passejant-hi et pots fer a la idea de com devia ser una ciutat romana d'uns 250.000 habitants.
Com que el marbre rellisca, el ratllaven, els romans estaven en tot
Això son aceres i no el panot
Aquest es el temple d'Adriano
Les letrines públiques
La biblioteca de Celso
Carrers dels macos
L'Àgora de la ciutat
Aquest teatre tenia capacitat per a 25.000 persones, com que es recomanava que al teatre hi pogués assistir el 10% de la ciutat, per això es calcula que a Éfeso hi va arribar a haver 250.000 persones.
Al museu de Salçuk hi havia diverses peces d'Efeso i els voltants
Aquesta escultura es Artemisa, la Deesa de la fertilitat. El temple que l'albergava estava considerat una de les 7 meravelles del món antic
Mobles romans
Frescos d'una casa romana
Un capitell d'Efeso amb influencies perses
Un emperador una mica megalomen
Al voltant de Salçuk hi ha altres coses per veure
L'única columna que queda en peu del temple d'artemisa, darrera es pot veure les restes de la basílica de sant Joan (a l'esquerra), una mesquita del segle XIV (a l'esquerra) i una fortalesa otomana. També hi ha molt a prop tot i que no ho vam anar a veure la que se suposa que es la cas on va morir la Verge Maria.
Minaret trencat per un raig i pati de la mesquita de Don Jesús
Mileto - Temple de Didim
Doncs si vam estar a la ciutat de Tales, Anaximandro i Anaxímenes.
Doncs si vam estar a la ciutat de Tales, Anaximandro i Anaxímenes.
Allà també es conserva un teatre, amb la particularitat respecte els altres que aquest no s'ajuda d'un vessant, sinò que tot ell es una construcció
Aquí es conserven força bé els banys públics, aqui podem veure un detall de les calderes de llenya que escalfaven aigua que corria pel terra i les parets per a escalfar les estances.
El temple de Didim o d'Apollo on hi havia un oracle per a fer consultes abans de pendre dimensions importants era la meitat que el templa d'Artemisa, pero com que està molt més ben conservat resulta molt espectacular.
No us podeu fer idea de la mida d'aquestes columnes, 32 metres d'alçada i es necessiten 5 persones de braços llargs per a envoltar-les
Aquesta es la zona on el monjos feien les seves cerimonies per a aconsellar als alts càrrecs
Un dels relleus de meduses del temple
L'Hotel Vera 5* de la Capadocia estaba molt bé. Tot i que estaba en un poble molt pobre i al seu voltat només tenia que supermercats i bars deixats
Hotel Ricmond 4* de Pamukkale, no em va agradar gaire, d'aspecte molt presumptuos. Però vam fer un banyet a les seves aigues termals a veure si se'ns arreglen els ossos.
El resort Carpe Diem d'Özdere a la zona de l'Egeu era espectacular. Tenia 2 caletes privades per als seus clients
Tot funcionava amb les pulseretes, una mica com als resorts del Càrib
Per mi l'Edifici principal es desmesurat i espatlla força el preciós paissatge dels voltants
La vista des de la primera de les habitacions que hi vam tenir, un piset amb 5 llits. Aquesta zona del resort ja era més agradable doncs eren com casetes de 2 plantes. Estava una mica allunyat del edifici central i et portaven en carretons de Golf d'un lloc a l'altra.
I aquesta es l'espectacular vista que teniem desde l'habitació de 2 places que ens van donar l'ultim dia, perque es veu que necessitaven la de 5 per a una família.
Bé això es una mica el viatge que vam fer a Turquia la setmana pasada.
Bones festes
Bones festes
