dissabte, de desembre 20, 2008

Post esquemàtic

Aquesta vegada no seguiré cap ordre cronològic ni llògic.

1.- Any i mig l'AnaC insistint que féssim sopars els de la feina i coses i no em vam fer cap (Abans en feiem més amb l'Ivan la Vivian, Mónica, el Santi... ) Quins temps aquells. doncs va i ara que marxa n'hem fet 3 de cop. Adjunto fotos de tots ells:


Sopar al 4 gats

Unes copes al Snooker (amb ek Niño antiguo Miriam de convidada especial)

La cara de la Pia quan li van clavar 16 € per un tequila sunrise fet amb tequila herradura

Sopar Area Tècnica a la Pizza Leggera

Sopar de comiat a l'AnaC al 'movies'

2.- El pont del 8 vaig aprofitar per passar ben acompanyat (del Jordi Latorre i els albaceteños, la Mari Carmen, la Laura i l'Andrés) uns dies a Euskal Herria, estabem allotjats a Iruña pero vam visitar més el País Basc.


Donosti des del Monte Igueldo de nit

Jo davant del Kursaal

Les meves mítiques fotos d'esquena a Hondarribia

Jo a l'espectacular platja de Zarutz. Em vaig quedar amb ganes de provar l'extranyament barat (35 €) menú degustàció del restaurant del Karlos Arguiñano

Els companys de viatge a Gasteiz amb molta pluja

La vista que tenia la Virgen Blanca de Gasteiz.

L'habitació d'Iruña on ens vam allotjar amb el Jordi Latorre

3.- Com ja es tradició ja hem muntat el pessebre a casa, aquest any com a "gran innovació" canvi d'oreientació de la taula del pessebre.



4.- Vaig anar al concert de Nubla (sincerament no coneixia el grup de res) del TresC al Luz de Gas i m'ho vaig passar molt bé. A continuació podeu escoltar el primer single del seu últim disc. Molt tranquil·let en contrast amb l'ultim video que vaig penjar.




5.- També he anat al teatre, com no... a veure el Joc dels Idiotes amb el Joan Pera i la Lloll Beltran. Divertida, sobretot si com a mi el Joan Pere us fa gràcia pràcticament sense dir gaire cosa.

Res més, avui acomiadar-me amb més motiu que mai amb un sincer Bones festes

diumenge, de novembre 23, 2008

No vull deixar de publicar al blog !!!

Tot i el facebook no vull deixar de publicar al blog !!!

Sardanes: Em faig gran !!! Aquest seria el titular, em fa mal el bessó dret, m'he perdut 3 concursos aquest octubre-novembre Bellvís, Valls i Girona i a la final d'Arenys només vaig poder ballar una sardana de les tres. Tot i aquestes faltes, em considero partícep del tercer de Catalunya que ha aconseguit la Maig aquest any per segon any consecutiu. Avui a la plaça Soller a Barcelona em tornava a fer mal, espero que com que després de la final de punts lliures de Rosses la setmana vinent, "descansaré" alguns mesos (a priori sense comptar el futbol de colles fins abril), em deixarà de fer mal.

Teatre: Aquest mes ha sigut especialment prolífic en quant al visionament d'espectacles teatrals. He vist:

Mortadelo i Filemón. The Musical --> El més gran musical surrealista canyí de tots els temps. M'ho vaig passar bomba veient els personatges de F. Ibañez cantant cançons españoles de tots els temps, Mi carro, Porompompero, Pimpinela... Brutal !!! També aclarir que probablement si hagués hagut de pagar tot el preu de l'entrada no l'hauria pagat. Per lo ràpid que es canviava de disfressa jo crec que el Mortadelo tenia un doble.

Sonata Kreutzer --> Va ser la mateixa setmana del Mortadelo, tot un contrast. Un obra que interrelacionava la vida de Toltoi, la seva novela homònima i la interpretació d'aquesta sonata de Beethoven a càrrec d'un piano i un violí (que recordava tota la sonata sencera sense partitura) prodigiossos. Un hora i quart de bon teatre i bona música. L'anècdota l'escarbat que va pujar tot el cos de la violinista.

Jo sóc la meva dóna --> Una sorpresa molt agradable, sobre l'escenari només en Joel Joan, a platea la meva por respecte a l'histriònic actor que a vegades em possa francament nerviós. Doncs bé, dir que està sublim. El relat en que interpreta molts personatges versa sobre la vida d'un transvestit (basada en la vida de Charlotte von Mahlsdorf) que sobrevisqué al nazisme i posteriorment a l'Stasi i l'admiració que causa en un escriptor nord-americà. El cabell del Joel Joan era realment seu, no portava perruca, uina gràcia.

Feina: un pelin agobiat la veritat, hi ha crisi al sector i tothom ens demana que li recalculem cosetes per estalviarse la primera pela i els objectius a mitges, que hi farem.

Adjunto un video musical d'un grup que m'ha agradat força, El vell torna de nous disc l'Art de la guerra del grup EINA, ex-inadaptats.



Salut a tots i bones festes

diumenge, de novembre 02, 2008

Castanyada familiar

Ve com cada any per aquestes dates i espero que així sigui molts i molts anys el dissabte vam gaudir d'un dinar en família, on vam poder degustar els famosos "panellots" de la mare i les castanyes. Us deixo amb algunes fotos de l'esdeveniment:




Si em descuido no queden ni panallots ni castanyes per fotografiar

Bones festes

dimarts, d’octubre 14, 2008

Kuriositats

Bé avui vull explicar algunes anecdotes d'internet. Vaig crear un blog per fer una mica de difusió de les activitats dels Amics de Sardana de Cornella, (una mica cutrillo si pero amb bona voluntat) la veritat es que d'aquesta entitat no crec que l'hagi visitat cap dels seus membres i realment no ha provocat un augment de públic a les seves audicions. M'estava plantejant esborrar el blog i l'altra dia vaig veure a una pàgina de l'ajuntament de Cornellà sobre Difusió i Agenda Cultural de Cornellà feia referencia a aquest blog per ampliar la informació, increible. I sembla que a la Federació Sardanista també hi surt referènciada. Amb tot això ara em sento obligat a millorar aquest blog i a complementar-lo millor.

La segona anecdota també té a veure amb les sardanes i amb mi. Al setembre vam anar al concurs de Lloret on hi ha una de les cobles més divertides que hi ha actualment, la Cobla Contemporània i alguns membres de la cobla van començar a acompanyar de la tonada d'una de les seves sardanes d'uns gests que a mi m'eren familiars. Es tractava dels gestos que vam fer al ritme d'una de les seves sardanes on hi ha tonades de películes com Rocky, Corros de fog ... a la final de punts lliures del 2007, que va gravar el meu amic David i que vaig penjar jo a la meva zona d'usuari del youtube. Increible, ara aquest video està a la seva pàgina i per això es el meu video amb més visites. Per si el voleu veure vosaltres us el deixo aquí.




La següent freakada que espero poder posar es un fragment del capítol dedicat a Barcelona del programa "Spain, on the road again" on surtim la Colla Maig ballant sardanes amb la Gwyneth Paltrow i la guapíssima i simpatiquíssima Claudia Bassols. Ja s'ha estrenat la serie pero crec que encara no han arribat al capítol dedicat a Barcelona.

Bones festes

dissabte, d’octubre 11, 2008

Mamma mia !!!

Porto uns dies molt teatrero.

Al setembre vaig anar a veure "Spamalot" un musical lliurement basat en la pel·licula dels Monty Pyton "Los caballeros de la mesa cuadrada" i dirigit pel Tricicle. Per mi sencillament divertídissima. M'ho vaig passar bomba. Els balls no anaven alhora, pero els grans gags surrealistes dels Monty Python brillaven en la interpretació dels actors de l'obra. Com el Jordi Bosh al que no m'hauria imaginat mai ballant cantant i fent humor d'aquella manera. Si us agrada l'humor absurd aneu-hi.

Dissabte passat al recentment renovat teatre Goya vaig anar a veure "Els nois d'història" dirigida e interpretada pel Josep Maria Pou, si en voleu llegir una crítica encertada d'un amic amb que vaig anar cliqueu aquí (per cert em va agradar força). Si us agrada que nos us tractin com a borregos en algunes obres aneu-hi.



Ahir vaig anar a veure Mamma mia !!! L'obra no em va desagradar, l'escenografia, la il·luminació, el vestuari, les cançons (s'enganxaven i altres convidaven a ballar), le coreografies estaven molt bé. Pegues, l'argument ja sabeu que està una mica agafat amb pinces per lligar tot un reguitzell de cançons d'ABBA, a alguns cantants la música els tapava la veu, cosa que em va extranyar doncs amb la de taules de so i micros que hi havia repartits no m sembla a priori complicat fer les correccions pertinets per a invertir la situació pujant i baixant el volums a uns i altres.

No vaig veure a la Nina, hi ha via la seva Cover la Mone, pero tan hi fa, per mi tot i que als cartells surt la Nina qui porta el pes de la funció es la que fa de la seva filla Sophie la Marta Capel i ho fa molt bé. Es una noia encisadora, guapa, fineta, amb una veu espectacular.

Afegir pero que hi vaig anar de franc (tenia unes invitacions gràcies a un bon amic) doncs en la meva opinió l'obra no es mereix paga els 50 - 60 € que en demanen per a l'entrada.

Per altra banda us explicaré amb qui vaig anar a veure-la. com que tenia dues invitacions, digeu-me agoserat, la meva intenció era anar-hi amb alguna amiga. Doncs bé una vegada més es demostra que les meves relacions amb el sexe contrari son dificils, ho vaig proposar a 4 noies diferents les dues primeres van donar els seus motius per no anar-hi amb gran educació i delicadessa, cap queixa en aquests sentit. La tercera, li vaig dir per la pitjor via i crec que encara no s'ha enerat que la volia convidar. La cuarta va dir que tot i que l'espectacle no la il·lusionava especialement vindria. Al final em va trucar que li havia surtit una feina per la nit, treballa al Tr3sC i més d'una i de dues nits li toca anar a controlar espectacles del club. Bé cap problema, sort que el meu amic Jordi Latorre s'apunta a un bombardeo i tot i dir-li la mateixa tarda va venir amb mi.

No estic enfadat ni res, sinó que va servir per constatar una vegada més que en aquest tipus de coses soc un desastre, sempre vaig tard, a contratemps, no aprofito les oporunitats, a vegades sóc indiscret, malinterpreto fets, o altres els ignoro...

La setmana que ve potser completo aquesta decidida aposta pel teatre anant a veure La ruina. Si algú vol anar que m'ho digui, a lo millor puc tenir les entrades a 8 €.

Bones festes

dissabte, de setembre 27, 2008

Tinc el blog oblidat

Doncs si, per culpa del facebook i altres coses tinc el blog una mica oblidat. Farem una mica de resum de tot el que hi ha hagut aquests últims mesos.

Vacances
Tres setmanes molt completes per mi. Uns dies de platja a l'Escala per veure el pis que s'hi ha comprat la Neus i el Txema. Uns dies de descans a casa alternats amb algunes excursions (aquesta part que es la que tenia que fer amb ma mare potser es la que vaig deixar una mica més descuidada, mama a veure si l'any que ve m'hi esmero més). I un viatge a Turquia amb el Jordi Latorre, que va estar molt bé, tant per el grup de gent amb la que ens vam trobar al viatge com per als llocs que visitarem. A molta gent li han agradat les fotos que vaig fer de la Capadòcia us deixo aquí l'enllaç per als que tingueu més paciència

http://www.new.facebook.com/photos.php?id=1395785423#/album.php?aid=2003633&id=1395785423

http://www.new.facebook.com/photos.php?id=1395785423#/album.php?aid=2003634&id=1395785423

http://www.new.facebook.com/photos.php?id=1395785423#/album.php?aid=2003632&id=1395785423

També us adjunto alguna foto






Algunes curiositats:
- Istambul té 15.000.000 d'habitants, es una mica caòtica però també una ciutat plena d'història i per on van passar moltes civilitzacions, a la que m'agradaria tornar per veure més a fons. El que hi vaig veure era espectacular l'Hagia Sophia la Mezquita Azul, la torre Galata... Em va agradar molt un dipòsit d'aigües pluvials fet amb columnes de palaus i temples de les diferents cultures i civilitzacions que han passat per allà que van fer els àrabs cap el segle XVI, per 2 motius un perque demostra que el reciclatge ve de lluny i perque em recordava els dipòsits pluvials que s'han fet recentment a Barcelona per a llaminar l'aigua de la pluja... potser en podriem guardar part d'aquesta aigua com feien aquests àrabs.
- A la Capadòcia per la meva sorpresa, excavades a la roca hi havia algunes de les primeres esglésies cristianes, em van fascinar les pintures primigènies que hi feien en aquestes cavitats a la roca unes cenefes, peixos i altres figures sense imatges, molt senzillets que amb el temps van quedar tapats per unes fastuoses pintures bizantines del segle XI i que ara es tornen a veure per la degradació d'aquestes últimes. Vam visitar també una fàbrica d'alfombras, un món fascinant i una joieria ontreballaven roques de la regió.
- Al museu de les civilitzacions d'Ankara hi havia peses que em recordaven moltres peces que hi ha als llibres de text d'història antiga.

La tornada a la feina

Ja sabeu que treballo en una mena de departament tècnic (Gestió del Coneixement) en una constructora. Estem de crisi però al meu departament no es nota gaire, doncs tots tenim més feina de la que voldríem, jo tinc seriosos dubtes de complir els meus objectius per aquest any, perquè mana la impaciència de l'obra dia dia amb els recàlculs.

La veritat es que en xifres generals de l'empresa tot i que hem tingut una baixada de contractació no em semblen una barbaritat, com que som d'obra pública (això si ara l'empresa es presenta per optar a tot per petit que sigui) la cosa està molt pitjor, per comentaris d'amics a l'obra privada. Però amb l'excusa de la crisi ... que si la tinta de l'impresora, que si els esmorzars... que serà el següent ?

Ja estem més estabilitzats a la planta 10, perquè el principi era una mica desencoratjador. Tot i que els nostres caps encara no tenen mampares en els seus minúsculs despatxos.

Com a coses bones aquesta setmana he anat a Tenerife a veure l'obra que més maldecaps m'ha causat aquest any, l'ampliació dels Jardins de l'Orotava i el que queda... Fa uns mesos vaig cometre un error greu d'interpretació dels plànols (els hauríeu de veure ni un angle recte) i la direcció d'obra va perdré la confiança en els meus càlculs, la intenció d'aquesta visita va ser una mica retornar aquesta confiança. Realment l'obra està força bé i sembla prou massissa com per a redistribuir les càrregues de futurs errors que pugui tenir... Es broma la conclusió es que els arquitectes estan molt enfeinats i mentre els hi fem la feina nosaltres i posem una mica de cura ens retornaran la seva confiança.




Lleure

A començaments de setembre vaig anar a veure Spamalot un musical de teatre basat en l'obra cinematogràfica del Monty Pyton Los Caballeros de la mesa cuadrada amb una versió dirigida pel Tricicle i que a mi em va fer riure molt especialment la primer part.

El cap de setmana passat vaig anar a Camprodón per celebrar l'aniversari del Jordi Latorre, ens ho vam passar molt bé tant gaudint de la natura a l'excursió entre Rocabruna i Beget com de xerinola amb tots. (Potser el Lluís, espero que em perdoni no estarà d'acord amb aquest anàlisi de la sortida)

Ara tinc pendent aprofitat dues invitacions per anar a veure Mamma Mia que em van donar a la presentació de l'espectacle que Stage Entertainment va fer a BTM.

Familia
L'última activitat familiar destacada abans d'avui, que fem un berenar per celebrar els aniversaris de l'Adriana i la Iciar, va ser l'aniversari de la Júlia a Llavaneres. Us deixo amb algunes fotos de l'acte.





Malauradament altres noticies familiars no han sigut tant agradables el Pau ha tingut una apendicitis i posteriors complicacions i s'ha passat un bon grapats de dies a l'hospital.

El proper post espero que tindrà fotos de les celebracions d'avui.

Confio en actualitzar més aviat...

divendres, d’agost 08, 2008

Canvi de llit


Aquestes vacances, a part de passar uns dies molt divertits a l'Escala en companyia del Jordi, la Neus i el Txema (amb visita a les illes Medes inclosa), d'anar a veure platges com les del Garraf i visitar a familiars i amics, m'he decidit a canviar el meu llit. I dic canvi perque el llit porta un any llarg per casa sense fer més funcions que de moble. Però he decidit treure-li partit, la veritat es que ahir el vaig provar i va molt bé. Avui em feia menys mal l'esquena al llevar-me. Hi puc llegir a la nit abans d'anar a dormir gràcies a que es un llit articulable per l'esquena i per les cames.



A més a l'habitació de ma mare hem guanyat espai per tancar el balcó !!!

Una bona pensada !!!

dimarts, de juliol 29, 2008

Aniversari del Pau

Per diferents circumstàncies (l'operació de l'Adriana, que per cert ha anat molt bé, i la mort de la seva avia Lola), no haviem pogut celebrar el 20é aniversari del Pau que va ser el 14 de juliol. Vam fer un berenar-sopar a casa seva a la terrassa que va estar molt bé. Us adjunto algunes fotos del berenar en qüestió:



El Pau després de bufar les espelmes

Com que va coincidir amb Santa Ana, la iaia Ana contradient allò de que pels sants no fem regals va rebre una blusa-polo de regal

El Pau lluïnt un dels regals que li van fer aquest polo

L'Adriana, tant guapa com sempre i per sort molt ben recuperada de la seva operació


Ara el Pau està per les europes amb l'interrail, segur que li anirà molt bé.

Bones festes i bon estiu a tots !!!

Sant Joan

Em vaig oblidar de fer el post de Sant Joan. No tinc fotos del sopar a Llavaneres a casa del meu germà, però us puc garantir que va estar molt bé i es van llençar gran quantitat de petards.

Després vaig anar a Castelldefels, a la platja hi feia fred si no jutgeu pel vestuari tuareg del Lluís.



Bones festes

dilluns, de juny 23, 2008

Uf fa massa que no escric !!!!

El dia 30 de maig vam celebrar els aniversaris de la Lidi i el Salva. Us adjunto una selecció de fotos d'aquesta celebració.



A dalt els ojomeneados, al mig jo i la Mònica, el Jordi i la Neus i abaix la Lidi (dedico la lateralitat de la fotografia a l'Hyban) i el Salva amb els seus regals

El diumenge dia 1 de juny tot i amenaçar pluja i una pèssima organització vam pujar a Montserrat per celebrar el 50 Aniversari de la Unió de Colles Sardanistes. Un acte on hi vam participar unes 60 de colles sardanistes. La veritat es que a l'última sardana de l'acte va ploure, però la major part dels actes es van poder portar a terme amb normalitat. Parlo de mala organització perquè s'exigia a la majoria de participants que es canviessin al pàrquing del cremallera, i es posava disposició d'una selecte minoria uns vestuaris a dalt de la muntanya. Fent una estranya distinció entre colles de primera i de segona. Jo crec que si el plantejament hagués sigut de recomanació per falta d'espai i no d'exigència la suggerència hauria sigut més ben rebuda per tots. La veritat es no es més que una nova mostra de l'actitud maldestre (recordem com s'ha entrega per exemple les insígnies dels 25 i 50 anys, per missatger. Quina delicadessa !!!!) a la que ens tenen acustumats els actuals dirigents de la UCS i ja en fa masses anys.

Aclarir que jo vaig ser dels que finalment es va poder beneficiar dels vesturis a dalt al Monestir, pero això no treu que no m'agradés la manera de fer les coses.

Us adjunto una foto que va enviar la UCS la veritat es que fan patxoca les 60 colles juntes.



Si voleu veure més imatges de l'acte les podeu veure a la següent pàgina web (la UCS no n'ha publicat més que una a la seva web, no en saben més)

El dia 7 de juny la família vam fer un pica-pica a casa la meva cusina Maria dels Àngels per a gaudir de la nova cuina que s'ha fet a casa seva. Hi ha guanyat molt. Algunes fotos.





El barret de cuiner professional que li van reglar va ser un dels grans protagonistes.

Aquell mateix dissabte vaig sortir amb els de la Maig de festa us adjunto també algunes fotos.







No sé si lamentar o alegrar-me de l'absència de fotos després a pirates.

L'endemà va ser un dia d'Aplecs (trobades amb moltes sardanes) al matí a Cornellà i a la tarda a Igualada a asajar.

Durant la setmana següent vaig fer un curs de 25 hores de CYPECAD nivell II, un programa de càlcul d'estructures d'edificis. El curs em serà molt útil per a la meva feina.

El cap de setmana del 14 i 15 de juny vaig anar a Montpellier amb els de la colla Maig a actuar al Total Festum. Vam fer un galop de fantasia força curiós, unes quantes sardanes de lluïment i unes quantes de punts lliures a la plaça de l'opera de Montpellier. Va ser curiós veure com la gent d'allà s'interessava per una cosa nova per ells i d'latra gent que havia pujat de Perpignan disfrutaven precticant català amb nosatres i ballant.

La ciutat em va agrador molt, des del punt de vista arquitèctònic i urbanistic. Sempre que he visitat el sud de França, la regió més pobre del país, m'he plantejat la mateixa pregunta, si el Sud es tant maco i està tant ben cuida't el nord deu ser increible. Com anecdotes: els francessos d'allà tenien una calma a sobre destacable i els tramvies, molt semblant als de Barcelona estaven decorats amb un florejat molt viu o amb unes oranetes molt xules.

Després a la nit dins dels actes de la mateixa festa vam estar al concert conjunt de dos grups un de francés del que no recordo el nom i un de català que em va agradar força els Pirat's Sound Sistema.

El diumenge a la tarda vam participar amb els de la Maig al concurs bàsic de Palamós, una mica decepcionant per mi, no vam ballar tant bé com sabem, sota el meu punt de vista.

Aquest cap de setmana ja va ser prou cansat, pero ho podia haver sigut molt més si hagués comés la bogeria que em vaig plantejar per culpa d'estranys mecanismes del cervell que estan molt ben explicats en un monòleg del club de la Comedia. Em vaig plantejar baixar el dissabte al vespre de Montpellier a l'Escala a dormir, diumenge al matí anar amb la colla Roure a Cardadeu i estar a la tarda a Palamós amb els de la maig. Una locura !!!!

El dilluns 16 de juny per a "descansar" vaig participar a dues activiatats dirigides al David Lloyd basicament amb companyes de feina :
  • Body Balance una barreja entre yoga, taichi, pilates... que em va fer estirar musculs que ni coneixia que tenia. En aquesta hi havia un altre noi. Em va agradar l'activiatat.
  • Body Combat arts marcials combinades amb aeròbic. Aquí em van acabar de reventar i per postres com a únic noi, l'armari ropero del monitor em va fer fer servir d'sparring, em va fer una il·lu (espero que es noti la ironia)
El dinar va estar molt bé i tota la vetllada va ser molt divertida.





Algunes fotos del Sant Antoni, Body Balance, Body Combat, la taula del dinar i una bona part del nostre departament

El dimarts 17 de juny es va consumar després de mesos d'espera el nostre trasllat a la planta 10. La veritat es que el dimarts no se'm podia ni dirigir la paraula, portava una mala llet espectacular. Sabia que amb el trasllat anavem a pitjor però es que la visió del munt de caixes que s'havien de desempaquetar i l'agobio que em va fer sentir la nova taula emvoltada de calaixos a banda i banda i més baixa, amb els conseqüents problemes posturals, em van acabar d'enfurismar. Demano des d'aquí disculpes a tots els que em vau tenir que aguantar dimarts.

La veritat es que conforme ha anat passant la setmana m'he anat fent a la idea però tots tenom la impressió de que ens han pres el número.

En el proper post parlaré d'aquest cap de setmana i de la revetlla de Sant Joan

Bones festes !!!