No vull deixar de publicar al blog !!!

Tot i el facebook no vull deixar de publicar al blog !!!

Sardanes: Em faig gran !!! Aquest seria el titular, em fa mal el bessó dret, m'he perdut 3 concursos aquest octubre-novembre Bellvís, Valls i Girona i a la final d'Arenys només vaig poder ballar una sardana de les tres. Tot i aquestes faltes, em considero partícep del tercer de Catalunya que ha aconseguit la Maig aquest any per segon any consecutiu. Avui a la plaça Soller a Barcelona em tornava a fer mal, espero que com que després de la final de punts lliures de Rosses la setmana vinent, "descansaré" alguns mesos (a priori sense comptar el futbol de colles fins abril), em deixarà de fer mal.

Teatre: Aquest mes ha sigut especialment prolífic en quant al visionament d'espectacles teatrals. He vist:

Mortadelo i Filemón. The Musical --> El més gran musical surrealista canyí de tots els temps. M'ho vaig passar bomba veient els personatges de F. Ibañez cantant cançons españoles de tots els temps, Mi carro, Porompompero, Pimpinela... Brutal !!! També aclarir que probablement si hagués hagut de pagar tot el preu de l'entrada no l'hauria pagat. Per lo ràpid que es canviava de disfressa jo crec que el Mortadelo tenia un doble.

Sonata Kreutzer --> Va ser la mateixa setmana del Mortadelo, tot un contrast. Un obra que interrelacionava la vida de Toltoi, la seva novela homònima i la interpretació d'aquesta sonata de Beethoven a càrrec d'un piano i un violí (que recordava tota la sonata sencera sense partitura) prodigiossos. Un hora i quart de bon teatre i bona música. L'anècdota l'escarbat que va pujar tot el cos de la violinista.

Jo sóc la meva dóna --> Una sorpresa molt agradable, sobre l'escenari només en Joel Joan, a platea la meva por respecte a l'histriònic actor que a vegades em possa francament nerviós. Doncs bé, dir que està sublim. El relat en que interpreta molts personatges versa sobre la vida d'un transvestit (basada en la vida de Charlotte von Mahlsdorf) que sobrevisqué al nazisme i posteriorment a l'Stasi i l'admiració que causa en un escriptor nord-americà. El cabell del Joel Joan era realment seu, no portava perruca, uina gràcia.

Feina: un pelin agobiat la veritat, hi ha crisi al sector i tothom ens demana que li recalculem cosetes per estalviarse la primera pela i els objectius a mitges, que hi farem.

Adjunto un video musical d'un grup que m'ha agradat força, El vell torna de nous disc l'Art de la guerra del grup EINA, ex-inadaptats.



Salut a tots i bones festes