Que no s'ofenguin la Gemma i el Jaume va ser una boda fantàstica. El que era surrealista era el paper de la Lídia i meu. Havíem de mantenir (en teoria) la sorpresa de que ballaríem un parell de sardanes en el temps que transcorre entre la boda i el convit. Llavors mentres s'estaven casant la Lidi i jo érem a la porta amb el banderí i amb espardenyes. Fins aquí tot normal, n'hem fet unes quantes d'exhibicions sardanistes a bodes. El tema es que els pares del nuvi l'Helios i l'Anna en un excés de generositat ens convidessin a tot el convit, quan nosaltres vam insistir que amb el pica pica ja ens donàvem per recompensats de sobra.
El nuvi es va sorprendre de veure'ns ballant i ens va comentar: "Osti quina sorpresa, moltes gràcies, ja que esteu aquí quedeu-vos al pica pica" Jo em volia fondre i diria que la Lidi també. Com li dèiem que son pare havia insistit moltíssim i ens havia convidat a tot el sopar ?
Aquí teniu algunes fotos del "evento" (facilitades amablement pel Victor)
