dimarts, d’octubre 14, 2008

Kuriositats

Bé avui vull explicar algunes anecdotes d'internet. Vaig crear un blog per fer una mica de difusió de les activitats dels Amics de Sardana de Cornella, (una mica cutrillo si pero amb bona voluntat) la veritat es que d'aquesta entitat no crec que l'hagi visitat cap dels seus membres i realment no ha provocat un augment de públic a les seves audicions. M'estava plantejant esborrar el blog i l'altra dia vaig veure a una pàgina de l'ajuntament de Cornellà sobre Difusió i Agenda Cultural de Cornellà feia referencia a aquest blog per ampliar la informació, increible. I sembla que a la Federació Sardanista també hi surt referènciada. Amb tot això ara em sento obligat a millorar aquest blog i a complementar-lo millor.

La segona anecdota també té a veure amb les sardanes i amb mi. Al setembre vam anar al concurs de Lloret on hi ha una de les cobles més divertides que hi ha actualment, la Cobla Contemporània i alguns membres de la cobla van començar a acompanyar de la tonada d'una de les seves sardanes d'uns gests que a mi m'eren familiars. Es tractava dels gestos que vam fer al ritme d'una de les seves sardanes on hi ha tonades de películes com Rocky, Corros de fog ... a la final de punts lliures del 2007, que va gravar el meu amic David i que vaig penjar jo a la meva zona d'usuari del youtube. Increible, ara aquest video està a la seva pàgina i per això es el meu video amb més visites. Per si el voleu veure vosaltres us el deixo aquí.




La següent freakada que espero poder posar es un fragment del capítol dedicat a Barcelona del programa "Spain, on the road again" on surtim la Colla Maig ballant sardanes amb la Gwyneth Paltrow i la guapíssima i simpatiquíssima Claudia Bassols. Ja s'ha estrenat la serie pero crec que encara no han arribat al capítol dedicat a Barcelona.

Bones festes

dissabte, d’octubre 11, 2008

Mamma mia !!!

Porto uns dies molt teatrero.

Al setembre vaig anar a veure "Spamalot" un musical lliurement basat en la pel·licula dels Monty Pyton "Los caballeros de la mesa cuadrada" i dirigit pel Tricicle. Per mi sencillament divertídissima. M'ho vaig passar bomba. Els balls no anaven alhora, pero els grans gags surrealistes dels Monty Python brillaven en la interpretació dels actors de l'obra. Com el Jordi Bosh al que no m'hauria imaginat mai ballant cantant i fent humor d'aquella manera. Si us agrada l'humor absurd aneu-hi.

Dissabte passat al recentment renovat teatre Goya vaig anar a veure "Els nois d'història" dirigida e interpretada pel Josep Maria Pou, si en voleu llegir una crítica encertada d'un amic amb que vaig anar cliqueu aquí (per cert em va agradar força). Si us agrada que nos us tractin com a borregos en algunes obres aneu-hi.



Ahir vaig anar a veure Mamma mia !!! L'obra no em va desagradar, l'escenografia, la il·luminació, el vestuari, les cançons (s'enganxaven i altres convidaven a ballar), le coreografies estaven molt bé. Pegues, l'argument ja sabeu que està una mica agafat amb pinces per lligar tot un reguitzell de cançons d'ABBA, a alguns cantants la música els tapava la veu, cosa que em va extranyar doncs amb la de taules de so i micros que hi havia repartits no m sembla a priori complicat fer les correccions pertinets per a invertir la situació pujant i baixant el volums a uns i altres.

No vaig veure a la Nina, hi ha via la seva Cover la Mone, pero tan hi fa, per mi tot i que als cartells surt la Nina qui porta el pes de la funció es la que fa de la seva filla Sophie la Marta Capel i ho fa molt bé. Es una noia encisadora, guapa, fineta, amb una veu espectacular.

Afegir pero que hi vaig anar de franc (tenia unes invitacions gràcies a un bon amic) doncs en la meva opinió l'obra no es mereix paga els 50 - 60 € que en demanen per a l'entrada.

Per altra banda us explicaré amb qui vaig anar a veure-la. com que tenia dues invitacions, digeu-me agoserat, la meva intenció era anar-hi amb alguna amiga. Doncs bé una vegada més es demostra que les meves relacions amb el sexe contrari son dificils, ho vaig proposar a 4 noies diferents les dues primeres van donar els seus motius per no anar-hi amb gran educació i delicadessa, cap queixa en aquests sentit. La tercera, li vaig dir per la pitjor via i crec que encara no s'ha enerat que la volia convidar. La cuarta va dir que tot i que l'espectacle no la il·lusionava especialement vindria. Al final em va trucar que li havia surtit una feina per la nit, treballa al Tr3sC i més d'una i de dues nits li toca anar a controlar espectacles del club. Bé cap problema, sort que el meu amic Jordi Latorre s'apunta a un bombardeo i tot i dir-li la mateixa tarda va venir amb mi.

No estic enfadat ni res, sinó que va servir per constatar una vegada més que en aquest tipus de coses soc un desastre, sempre vaig tard, a contratemps, no aprofito les oporunitats, a vegades sóc indiscret, malinterpreto fets, o altres els ignoro...

La setmana que ve potser completo aquesta decidida aposta pel teatre anant a veure La ruina. Si algú vol anar que m'ho digui, a lo millor puc tenir les entrades a 8 €.

Bones festes