Doncs bé, el que us prometia a l'anterior post, avui toca imatges de la Pasqua en família. Tot el menjar a la brasa va sortir molt bé, calçots, patates, costelles de be... Tot gràcies al foc engegat pel Boy-Scaut Adrià. El que no era a la brasa també va ser molt bo, amanida, macedònia, fresons amb suc de taronja (aquest apartat li hem d'agrair a la tasca de la gran cuinera familiar l'Anna Maria) i sobretot la mona i els seus acompanyants els ous i figuretes de xocolata (merit dels pastissers de la pastisseria Pla, bàsicament). Adjunto algunes imatges de la festa al menjador de casa.
Vam ser 12, ens va fer el salt la Maria dels Àngels, més coneguda per tots com a cusineta, esperem que pugui venir a futures celebracions. També va excusar la seva presència la Marta.
Doncs si, no ha sigut una bona setmana, us en faré un petit resum i parlarem de la setmana anterior que si va estar molt bé.
El dimarts em van obrir el cotxe i això que el tinc aparcat al carrer de casa. La veritat es que no es van emportar res, només m'han fet malbé la porta de l'acompanyant, que no s'obra amb la suavitat que un espera de la porta d'un cotxe i té el pany inservible. Vaig fer denúncia, però la meva asegurança es només a tercers i no em cobreix la reparació. Com que el cotxe té uns anys, tot i els consells d'alguns amics, si la cosa no va a més i el cotxe tanca com fins ara, es quedarà com està.
Dimecres vaig agafar febre i porto desde llavors congestionat. Diria que he passat una grip. Fent memòria, fet habitual en mi per aquestes dates.
Les fotos de dalt corresponent al careto que he fet tota aquesta setmana. Per cert potser no s'aprecia a les fotos, però la meva barba té cabells de tots els colors pelrojos, rossos, morenos, negres i jo crec que en trobaríem algun de blanc.
Parlem doncs de la setmana anterior. El dia 1 de març l'Elisenda em va convidar a veure Tirant lo Blanc al Romea. Em va semblar espectacular com deia una funció del teatre de Guerrilla fa uns anys L'Espectacle Total. Hi havia de tot; grans actors, una gran novel·la teatralitzada crec que algú la descrivia com la novel·la total, parlada una mica com a l'època amb els puix i els car, grans cantats de tots els géneres (opera, pop fins i tot la Madona), sang (espero que suc de tomàquet), vomits, aigua (tot el públic acaba batejat per Tirant), paella (las primeres fileres la tasten), vi, sorra, lluites d'espases, sexe, un retaule "sacrileg" ... Us adjunto una imatge trobada al Google.
El dia 5 vaig anar per fi després de molt parlar-ne amb tothom a veure El llibertí. També vaig fruir (disfrutar em surt error ortogràfic) i riure molt. La veritat el text em va semblar brillant, tant bo que el meu cervell poc acostumada a tantes reflexions per minut i més habituat als DVDs em demanava que premés l'STOP i rebobines per tornar a escoltar i repensar el que havien dit. Com que aquest segueix en cartell al Poliorama, no com el Tirant, us el recomano. Per cert i vaig anar amb amics de la Roure (Neus, Lidi, Txema, Jordi i Lluís) i la Maig (Casals, Anna i Laura) em vaig descuidar d'avisar al meu germà i la meva cunyada que m'havien dit que si hi anava que els avises, ho sento de debó.
Per completar aquesta gran setmana vaig anar a veure la pel·lícula Sweeny Todd d'en Tim Burton. La veritat es que quan tenia 14 anys després d'haver anat a veure Germans de Sang vaig comprar una entrada escolar de 700 pts per anar a veure amb tota la classe, al Constantino Romero i la Vicky Peña fent aquesta obra, però em vaig posar malalt (avui el post m'està quedant malaltís). Bé doncs el 9 de març en compensació vaig anar a veure aquesta pel·lícula amb el Jordi i l'Elisenda. La veritat es que em va agradar molt, especialment l'ambientació d'aquest Londres fosc del segle XIX.
Una reflexió final: Els blogs son una gran eina per a treure a passejar alguns esperits egocèntrics.
Es nota que avui tenia temps per escriure, vaja rotllo que us he fotut.
La setmana vinent serà formidable segur, ja us avanço que al proper post hi haurà alguna foto de la barbacoa familiar per pasqua.
Penso el pas del temps endolceix o fa més digeribles certs moments i a més la memòria es selectiva i de certes etapes fa una tria acurada dels bons moments.
Bé sigui per això o per que em va fer gràcia que uns companys de Lestonnac (El Carceller i el Rupi) escrivisin en el blog, avui he decidit reivindicar vells coneguts, amb molts d'ells encara mantinc contacte.
Començarem pels de la infància el Jesús, el Beneseit, el Taravilla, l'Ortega, i llàstima que en aquesta foto no hi suri també el Mate.
Seguirem pels de l'institut, el Robert Roca, el Roger Carceller, l'Abel De Mingo i el Toni Llevat
De sardanes destacarem el Roger Santiago, la Núria, la Mireia l'Esther, la Judith, la Mireia el Minguet i l'Elisenda
De la Universitat el Carlos, el German i la Nuria (ara casats, buscava les fotos de la seva boda que em vaig baixar per Internet i que no he trobat)
Faltarien els amics de la Roure La Neus, el Jordi, el Lluís, la Lidi i el Salva
De la Maig com son un munt destacarem als capos el Jane, el Xortu, el Casals
Els companys i ex-companys de feina, La Vivian, la Mónica, la Mireia, el Joan, el Dani
I els més importants tot i que en aquesta foto hi manqui un de molt important LA FAMÍLIA
Si no m'envien a la presó per publicar fotos de tanta gent sense el seu permís ens veiem al proper blog en que voldria parlar de les últimes obres de teatre que he anat a veure.
I per arrodonir aquest retorn al passat; històricament a mi m'ha agradat sempre l'estil musical del soul i m'agrada molt últimament, tot i que no s'incriu ben bé en aquest tipus de música l'Amy Winehouse us deixo amb aquest vídeo seu.
