La veritat es que va costar que l'acceptessin per a possar en aquesta targeta de transport, pero la urgència per fer-me-la, que responia a una necessitat de fer gairebé 5 viatges diaris en una feina nova, va convèncer als senyors de TMB...
Moltes de les vegades que me la demanaven (ara demanen el DNI), el revisor em feia badallar i inclinar el cap. Un preu baix comparat amb les bones estones que em fa passar quan la miro, je je je
Bones festes !!!
4 comentaris:
a mi em passava algo semblant amb la meva foto del carnet de conduir...
Avui també, vaig al banc a fer una transferencia (ja t'he comentat que m'en vaig a BRASIL???!?!!!!) i la tia s'ha quedat mirant el DNI (look casado) i a mi (look desalinyat) dient "me tienen que tocar a mi todos los freakies..."
Home es que hi ha certs canvis entre una foto i l'altre, potser ara li havies d'haver ensenyat la de carnet de conduir.... jejeje
No és possible que encara et duri el badall dels catorze anys quan anaves a l´institut.
Desperta collons!!!
Si todavía me dura la T-mes. Soy muy ahorrador
Publica un comentari a l'entrada