Com haureu observat en blog o en persona no tinc massa cura del meu aspecte o sia que la meva vocació no va ser mai la de model, el físic tampoc hi hauria acompanyat, ja us ho dic ara.
Tot té una explicació, el meu pare es patronista de roba i durant un temps va tenir una marca de nen que es deia Ostrich. Com que era una empresa petita, els models infantils més propers i assequibles eren els fills dels empleats. Aquí em teniu doncs, lluint aquest look tant vuitantero. L'anècdota comprovable es que jo a aquesta edat a les fotografies reia poc o gens, per a desesperació dels fotògrafs per als que feia aquests passes. Però bé per a la història queden un munt de fotos del nen model seriós a qui vestien d'astronauta...
Bones festes !!!!
4 comentaris:
jo vaig tenir mes sort...
el meu pare també feia fotos però a ninots de peluix, i clar, jo no pintava gaire! a canvi em vaig passar molts estius movent caixes i fent comandes.
El teu blog perilla ruche! ara que marxo de vacances: qui t'escriurà? gent ja trigueu a participar!!
ens veiem a l'octubre!
Gracies pel consell als escasos lectors d'aquest blog.
Algú que supleixi a l'hyban77 amb els seus encertats comentaris mentres sigui a Brasil. Si us plau...
Potser el Jané.., únic seguidor confirmat de les peripecies d'aquesta pàgina.
Moltes gràcies !!!
Bones festes !!!!
No había visto nada igual des de Napoleón y la estatua ecuestre de Franco, deberían exponerte en el MNAC
Sospecho que este comentario anónimo es de Jesús
Bones festes !!!
Publica un comentari a l'entrada